Les trobairitz van ser poetes occitanes del segle XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes. Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelhoza o la Comtessa de Dia, però sovint només apareixen citades en revistes molt especialitzades. El primer estudi llarg que s'ha fet sobre elles pertany a Magada Bogin. Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana.
visca l'espanyol!!!
dimarts, 19 de febrer del 2008
carpe diem
Carpe diem, provinent del llatí "Aprofita el dia", és un tòpic molt usual en la literatura renaxentista posterior al del segle XV. Va ser el poeta llatí Horaci qui va expressar per primera vegada aquesta expressió a l'Oda 1'11: Carpe diem quam minimum credula postero ("Aprofita el dia, no confiïs a demà"), és un tema recurrent en la literatura universal com una exhortació a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat; o bé, per gaudir dels plaers de la vida deixant a un costat el futur, que és incert. Cobra especial importància en el Barroc i el Romanticisme. Així mateix es pot traduir com "Aprofita el moment", "Viu el moment", és a dir, "Aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi". Sant Expedit, patró de l'immediat, va arribar a utilitzar aquesta frase en la seva prèdica, instant a realitzar les obres en el present i negant el possible futur que és incert (Hodie Hodieque en llatí significa avui, en contraposició de Cras, que vol dir demà).
Poema d'en Joan Brossa
Cor follet
Joan Brossa El dia s'aguanta.
Al calendari hi ha la distribució del temps.
No apressis el pas.
Ens pertany l'aurora.
Llancem força fletxes contra l'arany del sot.
Bella amiga, vull sentir la teva veu.
Alguna cosa em crida de dins estant.
M'omplo de tu. T'omples de mi.
El capvespre s'estavella contra les roques.
Oh escarabat daurat al cor de la nit!
Hora silenciosa!
Flor meva,
Flor que no coneixia,
No podia ser altrament, ens havíem de trobar.
Encara no comprenc com.
El cor t'endevinava
I no sé qui em guiava.
Ni tu mateixa sabies que em buscaves.
dimarts, 5 de febrer del 2008
com he posat els meus enllaços?
per posar els enllaços me ficat a blogger.com, despres me ficat a el meu blogg,despres afegeix element de pàgina he copiat la entrada del blogg i le posat a la entrada web i desa
i a partir d'això pots possar més d'un desde el blogg.
i a partir d'això pots possar més d'un desde el blogg.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
