La literatura moderna catalana

Joan Ramis i Ramis (1746 - 1819):

- moviment literari: obres dramatiques.

- Obra o obres: l'elegia a la mort de la seva muller (el 1791, publicada el 1792; són 44 dístics elegíacs) o el seu propi epitafi.

- Genere que conreava: poesia i teatre.


Rector de Vallfogona (1579-1623):

moviment literari: sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres.

- obra o obres: El Sermó (1622)

- Genere que conreava: poesia artificiosa i elegant


Joan Timoneda (entre 1518 i 1520- 1583):

- moviment literari: dramàtic i romantic

- obra o obres: Flor de enamorados, Sarao i les quatre Rosas de romances, el Ternario espiritual, 1558, i els dos Ternarios sacramentales, 1575, d'aquests hi ha una peça seva catalana, Aucto de la Iglésia i El Sobremesa (1563), Memoria hispanae i Memoria valentina.

- Genere que conreava: edità un gran nombre de plecs poètics solts a més de ser editor i escriptor


El baró de Maldà (1746-1818):

- moviment literari: Aristócrata espanyol

- obra o obres: Calaix de sastre

-Genere que conreava: Antropologia


Cristòfor Despuig (1510-1574?)

- moviment literari: diàleg

- obra o obres: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557)

- Genere que conreava: prosa catalana

un altre text persuasiu...

Aquest text vol dir que obris el ulls, que la droga nomes et fara mal i no té res de gracios.Si comences t'enganxes i si t'engaxes acabaras morint.Contra les drogues digues no.Aixo es el que vol dir aquest text.

un altre text persuasiu

Aquest text, es pot veure clarament, que vol dir que quan fumes estas matant de mica en mica a la gent del teu voltant, a tu mateix i a més al teu entorn.

Text persuasiu

aquest text persuasiu vol dir que aquest beguda amb alcohol es tan natural com la mateixa natura i que fins i tot els colibris agafen el nectar com farien amb una flor.

El text persuasiu

text nº 1:

El que aquest text vol dir és, que, sempre que vas begut tens un 99% de posibilitats de que t'astavellis i posiblement moris al accident.Aquest text persuasiu va ser escrit amb la finalitat de que la gent no begui quan condueixi o a l'inversa.

text nº2:
Aquest text persuasiu es de un spot de publicitat i té la finalitat de que cregis que aquest producte pugui eliminar qualsevol insecte fins i tot l'spiderman, i , per suposat et volen dir que es el millor producte anti-insectes perque el compris.

Activitats predicatives de la mar

2. Escriu un mot o una expressió sinònima dels mots següents que han aparegut en el text predictiu: vessant - moderades - restringint - acusat- cotes - maror.
vessant:cantó

moderades:estables

restringit:prohibit

acusat:fort

cotes:alçades

maror:onades


3. Busca a la xarxa un exemple de text predictiu (en català), copia'l al teu bloc i digues quines característiques pròpies del text predictiu hi trobes. (Refresca-ho a la pàgina 166).

diumenge, 18-05-08

Estat del cel:
entre mig i molt ennuvolat amb creixement de nuvolades sobretot a punts de muntanya que a la tarda deixaran el cel molt ennuvolat en general i puntualment cobert al Pirineu, Prepirineu i quadrant nord-est.
Precipitacions:
s'esperen xàfecs i ruixats sobretot a punts de muntanya de la meitat nord que a la tarda també s'estendran de forma més dispersa a la resta del Principat. A la nit es restringiran al terç oest, tot i que no es descarten encara a d'altres punts del Pirineu de manera aïllada. Les precipitacions seran en general entre febles i moderades i localment acompanyades de tempesta i calamarsa. S'acumularan quantitats entre minses i poc abundants (entre 5 i 20 mm en 24h), tot i que localment podran ser abundants al terç nord (fins a 50 mm en 24h) i al nord de la Depressió Central. La cota de neu es situarà entorn els 2300 metres baixant al final del dia fins els 2100 metres.
Temperatures:
màximes similars oscil·laran entre els 15ºC i 20ºC al Pirineu, al litoral entre 17ºC i 22ºC, i a la resta entre els 20ºC i 25ºC. Visibilitat: entre bona i regular en general, tot i que a la tarda serà localment dolenta en moments de xàfecs alhora que es formaran boirines a l'interior.
Vent:
tramuntana entre fluixa i moderada amb cops forts o molt forts al nord de l'Alt Empordà, tot i que transitòriament durant la tarda afluixarà i quedarà variable. A la resta del Principat predominarà el component sud fluix amb cops moderats. Estat del mar: Costa Brava:
bufarà tramuntana entre fluixa i moderada amb cops forts o molt forts al nord del cap de Creus amb intervals de fluix i variable. A la resta predominarà el component sud, sobretot migjorn, si bé al vespre també quedarà fluix i de direcció variable. Marejol arreu amb àrees de maror al nord del cap de Creus. Lleugera mar de fons. Costa Central: fluix i variable al final del dia. La resta de la jornada s'imposarà el component sud entre fluix i moderat, sobretot d'entre migjorn i garbí. Marejol.
Costa Daurada:
fluix i variable al final del dia. La resta de la jornada s'imposarà el component sud entre fluix i moderat, sobretot d'entre migjorn i xaloc. Marejol.


característiques:

• L'ús de perifrasis de probabilitat(deure + infinitiu).
  
• s'utilitza el temps condicional, el mode subjuntiu o el futur per expressar un futur posible.
  
• s'utilitzen adverbis i locucions del tipus segurament, probablement, potser, tal vegada... i de temps.
  

4. Consulta la següent adreça i ordena els termes referents a l'estat de la mar, de més tranquil·la a menys: mar enorme - mar desfeta - mar arrissada - marejol - mar plana - maror - maregassa - mar brava - forta maror - mar molt alta

mar plana, mar arrissada, marejol, maror, forta maror, maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta i mar enorme.

5. Busca el significat de cada una de les expressions següents que contenen la paraula mar: mar de fons, mala maror, tirar a mar, fer-se a la mar, no trobar aigua a mar, mar de llamp.

mar de fons: mar sense onades.

mala maror: estar de mal humor.

tirar a mar: tirar armes contra un castell per millorar la punteria.

fer-se a la mar: navegar a alta mar.

no trobar aigua a mar: no trobar una cosa que es molt facil de trobar.

mar de llamp: mobilització inesperada i amb gran potència de la mar.

Les llengües d'un institut del Raval

a) Digues quantes llengües ens poden ensenyar els alumnes d'aquests institut del Raval de Barcelona.

25 llengües en total.

b) Digues el nom de les llengües que s'hi afegiran aviat.

Georgià, Fang, Tai, Ucraïnès, Guraní i Serbocroat.

c) Cerca en la pàgina web anterior l'apartat curiositats i aparella les paraules següents amb la llengua de la que provenen.
Paraules: Gimcana, vermut, màscara, melmelada, patata, te.
Llengües: Hindi, alemany, àrab, portuguès, quítxua, xinès.

Gimcana-Hindi
Vermut-Alemany
Màscara-Àrab
Melmelada-Portuguès
Patata-Quítxua
Te-Xinès

sociolingüística

Què és la diglòssia?és un lloc, en una societat donada hi ha dues llengües relacionades de dues maneres, una de prestigi alt, que s'utilitza nomes pel governi en textos formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua que és parla

Què és el bilingüisme?és un terme que fa referència a l'existencia de dues llengües en una persona o grup social

Què és una llengua minoritzada?és un terme de la socio lingüistica que fa referència a qualsevol llengua parlada en un territori que es troba en una situació d'anormalitat lingüistica pel que es va fer una substitució llingüistica

Què és una llengua minoritària?s'utilitza per a fer referència, d'ins d'un lloc determinata la situació que ha portat l'anormalitat llingüistica i a passar a ser minoritaris els parlantsd'una llengua anteriorment més generalitzada.

Què és la normalització lingüística?és un procés a través del qual una llengua accedeix a desenvolupar-se i usar-se dins d'àmbits que anteriorment ja estaven ocupats per una altra llengua.

he après que els castellers fan diferents parts d'una castell a mesura que van pujant per exemple: pinya es la part més baixa del castell i no es veu desde fora del castell, tronc es la part visible del castell formada pels pisos compresos des dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos, Pom de dalt Son els tres darrers pisos del castell i sempre tenen la mateixa composició.

Ferran Adria VS Ferran Adrià

llengües de Espanya,França i Itàlia

França té una llengua originals el francés pero desprès té diferents llengües d'implantació: el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià. Aquestes llengües van poder entrar a França gràcies a la article 2 de la constitució francesa de 1958.


L'estat espanyol té 1 llengua: l'espanyol (Castellà), pero despres n'hi ha diferents llengües arreu d'Espanya com el Gallec (a Galícia) o el catala (a Catalunya) i el Basc (al País Basc)

A Italia es parla l'italià despres hi han algunes llengua d'implantació com ara: piemontès, romanesc, lígur, vènet, emilià-romanyol,francoprovençal, occita, friulès, napolità, sard, sicilià, llombard

L'Esperanto

L'esperanto és una llengua construïda a la darreria del segle XIX per Ludwik Lejzer Zamenhof amb la finalitat de facilitar la comunicació entre persones de llengües diferents a través de tot el món. Zamenhof publicà el seu projecte el 1887 amb el nom de Lingvo Internacia (Llengua Internacional) i el pseudònim Doktoro Esperanto ("Doctor Esperançat", "Doctor que espera"), d'on ve el nom amb el qual es va popularitzar després. La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. Pel vocabulari és una llengua construïda a posteriori, és a dir, que les bases són extretes de llengües preexistents -essencialment europees; les paraules es deriven a través de l'ús d'afixos i per composició. Entre els nombrosos projectes de llengua auxiliar internacional que hi ha hagut fins avui, l'esperanto és el que ha assolit més èxit i l'únic que ha estat una mica conegut pel gran públic. Tot i que no ha estat mai adoptat oficialment per cap organisme internacional, més enllà d'aquells dedicats a la llengua -com ara l'Associació Universal d'Esperanto (UEA)- l'esperanto és el mitjà de comunicació internacional d'una comunitat estimada en 2.000.000 de parlants, repartits per gairebé tots els països del món. Internet permet els usuaris de l'esperanto posar-se en contacte molt més fàcilment que abans i facilita l'aprenentatge a les persones que s'hi interessen. Ara per ara l'esperanto és utilitzat en una àmplia gamma d'activitats: viatges, correspondència, intercanvis culturals, conferències, literatura, informàtica, ensenyament de l'idioma, aprenentatge d'altres llengües, ràdio. etc. Els sistemes educatius d'alguns estats ofereixen cursos optatius d'esperanto i a l'Akedemio Internacia de la Sciencoj a San Marino, l'esperanto és l'idioma d'instrucció.

Algunes llengües de catalunya

la llengua abron (també anomenada brong) pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.

També es parla a Costa d'Ivori, i Ghana.

la llengua afrikaans pertany a la subfamília germànica de la família indoeuropea.
També es parla a Malawi, Namíbia, Botswana, Zàmbia, i Sud-Àfrica.

la llengua aimarà pertany a la subfamília aimarà de la família ameríndia.
També es parla a Argentina, Xile, Bolívia, i Perú.

la llengua akan pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Ghana.

la llengua albanès pertany a la subfamília albanesa de la família indoeuropea.
És parlada a Romania, Macedònia, Iugoslàvia, Bulgària, Alemanya, i Albània.

la llengua alemany pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Liechtenstein, Kazakhstan, Itàlia, Hongria, Dinamarca, Bèlgica, Àustria, i Alemanya.

la llengua alemany suís pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Àustria, Liechtenstein, França, i Suïssa central nord-central i sud-central.

la llengua amhàric (també anomenada etíop modern) pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Etiòpia.

la llengua anglès pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Nova Zelanda, Irlanda, Índia, Gibraltar, Canadà, Austràlia, Estats Units, i Regne Unit.

la llengua anglès d'Escòcia pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Escòcia (Regne Unit).

la llengua annobonès (també anomenada fa d'ambu) pertany a la família crioll de base portuguesa.
És parlada a Illa d'Annobon (Guinea Equatorial).

la llengua arameu pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Iraq, nord d'Iran, i Síria.

la llengua aranès pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Vall d'Aran.

la llengua armeni pertany a la subfamília armènia de la família indoeuropea.
És parlada a Turquia, Iran, i Armènia.

la llengua asante (també anomenada ashanti) pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Ghana sud-central.

la llengua ashanti (també anomenada asante) pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Ghana sud-central.

Aquestes són algunes de les llegues que es parlen a catalunya.

Trobairitz

Les trobairitz van ser poetes occitanes del segle XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes. Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelhoza o la Comtessa de Dia, però sovint només apareixen citades en revistes molt especialitzades. El primer estudi llarg que s'ha fet sobre elles pertany a Magada Bogin. Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana.

carpe diem

Carpe diem, provinent del llatí "Aprofita el dia", és un tòpic molt usual en la literatura renaxentista posterior al del segle XV. Va ser el poeta llatí Horaci qui va expressar per primera vegada aquesta expressió a l'Oda 1'11: Carpe diem quam minimum credula postero ("Aprofita el dia, no confiïs a demà"), és un tema recurrent en la literatura universal com una exhortació a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat; o bé, per gaudir dels plaers de la vida deixant a un costat el futur, que és incert. Cobra especial importància en el Barroc i el Romanticisme. Així mateix es pot traduir com "Aprofita el moment", "Viu el moment", és a dir, "Aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi". Sant Expedit, patró de l'immediat, va arribar a utilitzar aquesta frase en la seva prèdica, instant a realitzar les obres en el present i negant el possible futur que és incert (Hodie Hodieque en llatí significa avui, en contraposició de Cras, que vol dir demà).

Poema d'en Joan Brossa

Cor follet

Joan Brossa

El dia s'aguanta.
Al calendari hi ha la distribució del temps.
No apressis el pas.
Ens pertany l'aurora.
Llancem força fletxes contra l'arany del sot.
Bella amiga, vull sentir la teva veu.
Alguna cosa em crida de dins estant.
M'omplo de tu. T'omples de mi.
El capvespre s'estavella contra les roques.
Oh escarabat daurat al cor de la nit!
Hora silenciosa!

Flor meva,
Flor que no coneixia,
No podia ser altrament, ens havíem de trobar.
Encara no comprenc com.
El cor t'endevinava
I no sé qui em guiava.

Ni tu mateixa sabies que em buscaves.

com he posat els meus enllaços?

per posar els enllaços me ficat a blogger.com, despres me ficat a el meu blogg,despres afegeix element de pàgina he copiat la entrada del blogg i le posat a la entrada web i desa
i a partir d'això pots possar més d'un desde el blogg.