visca l'espanyol!!!
dimarts, 25 de març del 2008
L'Esperanto
L'esperanto és una llengua construïda a la darreria del segle XIX per Ludwik Lejzer Zamenhof amb la finalitat de facilitar la comunicació entre persones de llengües diferents a través de tot el món. Zamenhof publicà el seu projecte el 1887 amb el nom de Lingvo Internacia (Llengua Internacional) i el pseudònim Doktoro Esperanto ("Doctor Esperançat", "Doctor que espera"), d'on ve el nom amb el qual es va popularitzar després. La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. Pel vocabulari és una llengua construïda a posteriori, és a dir, que les bases són extretes de llengües preexistents -essencialment europees; les paraules es deriven a través de l'ús d'afixos i per composició. Entre els nombrosos projectes de llengua auxiliar internacional que hi ha hagut fins avui, l'esperanto és el que ha assolit més èxit i l'únic que ha estat una mica conegut pel gran públic. Tot i que no ha estat mai adoptat oficialment per cap organisme internacional, més enllà d'aquells dedicats a la llengua -com ara l'Associació Universal d'Esperanto (UEA)- l'esperanto és el mitjà de comunicació internacional d'una comunitat estimada en 2.000.000 de parlants, repartits per gairebé tots els països del món. Internet permet els usuaris de l'esperanto posar-se en contacte molt més fàcilment que abans i facilita l'aprenentatge a les persones que s'hi interessen. Ara per ara l'esperanto és utilitzat en una àmplia gamma d'activitats: viatges, correspondència, intercanvis culturals, conferències, literatura, informàtica, ensenyament de l'idioma, aprenentatge d'altres llengües, ràdio. etc. Els sistemes educatius d'alguns estats ofereixen cursos optatius d'esperanto i a l'Akedemio Internacia de la Sciencoj a San Marino, l'esperanto és l'idioma d'instrucció.
Algunes llengües de catalunya
la llengua abron (també anomenada brong) pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
la llengua afrikaans pertany a la subfamília germànica de la família indoeuropea.
També es parla a Malawi, Namíbia, Botswana, Zàmbia, i Sud-Àfrica.
la llengua aimarà pertany a la subfamília aimarà de la família ameríndia.
També es parla a Argentina, Xile, Bolívia, i Perú.
la llengua akan pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Ghana.
la llengua albanès pertany a la subfamília albanesa de la família indoeuropea.
És parlada a Romania, Macedònia, Iugoslàvia, Bulgària, Alemanya, i Albània.
la llengua alemany pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Liechtenstein, Kazakhstan, Itàlia, Hongria, Dinamarca, Bèlgica, Àustria, i Alemanya.
la llengua alemany suís pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Àustria, Liechtenstein, França, i Suïssa central nord-central i sud-central.
la llengua amhàric (també anomenada etíop modern) pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Etiòpia.
la llengua anglès pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Nova Zelanda, Irlanda, Índia, Gibraltar, Canadà, Austràlia, Estats Units, i Regne Unit.
la llengua anglès d'Escòcia pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Escòcia (Regne Unit).
la llengua annobonès (també anomenada fa d'ambu) pertany a la família crioll de base portuguesa.
És parlada a Illa d'Annobon (Guinea Equatorial).
la llengua arameu pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Iraq, nord d'Iran, i Síria.
la llengua aranès pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Vall d'Aran.
la llengua armeni pertany a la subfamília armènia de la família indoeuropea.
És parlada a Turquia, Iran, i Armènia.
la llengua asante (també anomenada ashanti) pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Ghana sud-central.
la llengua ashanti (també anomenada asante) pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Ghana sud-central.
Aquestes són algunes de les llegues que es parlen a catalunya.
dimarts, 19 de febrer del 2008
Trobairitz
Les trobairitz van ser poetes occitanes del segle XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes. Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelhoza o la Comtessa de Dia, però sovint només apareixen citades en revistes molt especialitzades. El primer estudi llarg que s'ha fet sobre elles pertany a Magada Bogin. Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana.
carpe diem
Carpe diem, provinent del llatí "Aprofita el dia", és un tòpic molt usual en la literatura renaxentista posterior al del segle XV. Va ser el poeta llatí Horaci qui va expressar per primera vegada aquesta expressió a l'Oda 1'11: Carpe diem quam minimum credula postero ("Aprofita el dia, no confiïs a demà"), és un tema recurrent en la literatura universal com una exhortació a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat; o bé, per gaudir dels plaers de la vida deixant a un costat el futur, que és incert. Cobra especial importància en el Barroc i el Romanticisme. Així mateix es pot traduir com "Aprofita el moment", "Viu el moment", és a dir, "Aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi". Sant Expedit, patró de l'immediat, va arribar a utilitzar aquesta frase en la seva prèdica, instant a realitzar les obres en el present i negant el possible futur que és incert (Hodie Hodieque en llatí significa avui, en contraposició de Cras, que vol dir demà).
Poema d'en Joan Brossa
Cor follet
Joan Brossa El dia s'aguanta.
Al calendari hi ha la distribució del temps.
No apressis el pas.
Ens pertany l'aurora.
Llancem força fletxes contra l'arany del sot.
Bella amiga, vull sentir la teva veu.
Alguna cosa em crida de dins estant.
M'omplo de tu. T'omples de mi.
El capvespre s'estavella contra les roques.
Oh escarabat daurat al cor de la nit!
Hora silenciosa!
Flor meva,
Flor que no coneixia,
No podia ser altrament, ens havíem de trobar.
Encara no comprenc com.
El cor t'endevinava
I no sé qui em guiava.
Ni tu mateixa sabies que em buscaves.
dimarts, 5 de febrer del 2008
com he posat els meus enllaços?
per posar els enllaços me ficat a blogger.com, despres me ficat a el meu blogg,despres afegeix element de pàgina he copiat la entrada del blogg i le posat a la entrada web i desa
i a partir d'això pots possar més d'un desde el blogg.
i a partir d'això pots possar més d'un desde el blogg.
dimarts, 11 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
